El llenguatge és el mitjà de comunicació estructurat que emprem en les nostres relacions i que permet definir els nostres pensaments, idees o sentiments a un receptor o receptors. És una facultat humana que permet comunicar-se a través de signes i elaborar una situació comunicativa amb sentit i coherència.
Hi ha dos tipus de canals dins del llenguatge, amb característiques ben diferenciades i que s'han de seguir per tal de dominar la llengua. Aquests dos canals presenten diferències tant contextuals com textuals
Diferències contextuals:
Canal Oral
1. Canal auditiu.
2. El receptor percep successivament (l’un darrere l’altre) els diversos signes del text.
3. Comunicació espontània. L’emisor pot rectificar, però no esborrar el que ha dit.
4. Comunicació inmediata. És mes ràpid i àgil.
5. Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.
5. Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.
6. Utilitza molt els codis no-verbals.
7. Hi ha interacció durant l’emissió del text.
8. El context extralingüístic té un paper molt important.
Canal escrit
1. Canal visual.
2. El receptor percep simultàniament (tots alhora).
3. Comunicació elaborada. L’emisor pot corregir i refer el text.
4. Comunicació diferida en el temps i l'espai.
5. Comunicació duradora. Les lletres es guarden en un suport i perduren.
6. Utilitza poc els codis no-verbals.
7. No hi ha interacció durant l’emissió del text.
8. El context extralingüístic no és important.
Diferències Textuals:
Canal Oral
Adequació
- Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor.
- Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.
Coherència
- Selecció menys rigorosa de la informació: presència de digressions, canvis de tema…
- Més redundant.
- Estructura del text oberta: hi ha interacció
Cohesió
- Menys gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions i també elements gramaticals.
- Utilitza molt els elements paralingüístics: canvis de ritme i de velocitat, variació de tons,...
- Utilitza força codis no-verbals
- Freqüència alta de referències exofòriques: tu, jo, ara, aquí,...
Gramàtica: fonologia i grafia
- Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis ràpids: contraccions, elisions, coixins fonètics…
Gramàtica: morfologia
- Prefereix solucions poc formals.
Gramàtica: sintaxi
- Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus.
- Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.
- L’ordre dels element de l’oració és força variable.
- El·lipsis freqüents.
Gramàtica: lèxic
- Prefereix lèxic no marcat formalment
- Freqüència baixa de mots amb significats específics.
- Accepta la repetició lèxica.
- Ús de proformes i hiperònims
- Ús de tics lingüístics o mots paràsit: interjeccions
- Ús de mots crossa: mots o expressions usats
- Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes,...
Canal escrit
Adequació
- Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor.
- Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius
Coherència
- Selecció molt precisa de la informació: informació rellevant.
- Menys redundant.
- Estructura tancada: respon a un esquema planificat per l’autor.
Cohesió
- Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços…
- Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografíes diverses i altres codis gràfics.
- Utilitza pocs codis no verbals.
- Freqüència alta de referències endofòriques: ell, aquell, meu,...
Gramàtica: fonologia i grafia
- Gairebé no n’incorpora formes pròpies dels usos espontanis ràpids: contraccions, elisions, coixins fonètics…
Gramàtica: morfologia
- També usa solucions formals.
Gramàtica: sintaxi
- Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades.
- Absència gairebé absoluta d’anacoluts i frases inacabades.
- Ordre més estable.
- El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: lèxic
- Tendència a usar lèxic marcat formalment.
- Freqüència alta de mots específics.
- Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
- Tendència a usar mots precisos.
- Absència de tics lingüístics o mots paràsits.
- Tendència a eliminar els mots crossa.
- Ús molt escàs d'onomatopeies.
Reflexió:
El llenguatge és una eina molt important que s'ha de potenciar des de que iniciem la nostra etapa educativa, i que ens serà molt útil en el nostre dia a dia.
Tenir un coneixement ampli del llenguatge en totes les seves vessants, ens obrirà moltes portes en el nostre futur, i ens ajudarà a potenciar les nostres competències.
Ampliació:
Com a ampliació m'agradaria posar l'exemple d'aquest blog, on a través de paraules, fotografies, presentacions o altres utilitats, estableixo una relació entre els continguts recaptats a l'aula, les meves opinions, les meves reflexions, i sobretot, la meva visió, i és gràcies al llenguatge, que en permet aquesta funció.
7. Hi ha interacció durant l’emissió del text.
8. El context extralingüístic té un paper molt important.
Canal escrit
1. Canal visual.
2. El receptor percep simultàniament (tots alhora).
3. Comunicació elaborada. L’emisor pot corregir i refer el text.
4. Comunicació diferida en el temps i l'espai.
5. Comunicació duradora. Les lletres es guarden en un suport i perduren.
6. Utilitza poc els codis no-verbals.
7. No hi ha interacció durant l’emissió del text.
8. El context extralingüístic no és important.
Diferències Textuals:
Canal Oral
Adequació
- Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor.
- Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.
Coherència
- Selecció menys rigorosa de la informació: presència de digressions, canvis de tema…
- Més redundant.
- Estructura del text oberta: hi ha interacció
Cohesió
- Menys gramatical: utilitza sobretot pauses i entonacions i també elements gramaticals.
- Utilitza molt els elements paralingüístics: canvis de ritme i de velocitat, variació de tons,...
- Utilitza força codis no-verbals
- Freqüència alta de referències exofòriques: tu, jo, ara, aquí,...
Gramàtica: fonologia i grafia
- Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis ràpids: contraccions, elisions, coixins fonètics…
Gramàtica: morfologia
- Prefereix solucions poc formals.
Gramàtica: sintaxi
- Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus.
- Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.
- L’ordre dels element de l’oració és força variable.
- El·lipsis freqüents.
Gramàtica: lèxic
- Prefereix lèxic no marcat formalment
- Freqüència baixa de mots amb significats específics.
- Accepta la repetició lèxica.
- Ús de proformes i hiperònims
- Ús de tics lingüístics o mots paràsit: interjeccions
- Ús de mots crossa: mots o expressions usats
- Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes,...
Canal escrit
Adequació
- Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor.
- Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius
Coherència
- Selecció molt precisa de la informació: informació rellevant.
- Menys redundant.
- Estructura tancada: respon a un esquema planificat per l’autor.
Cohesió
- Més gramatical: signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços…
- Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografíes diverses i altres codis gràfics.
- Utilitza pocs codis no verbals.
- Freqüència alta de referències endofòriques: ell, aquell, meu,...
Gramàtica: fonologia i grafia
- Gairebé no n’incorpora formes pròpies dels usos espontanis ràpids: contraccions, elisions, coixins fonètics…
Gramàtica: morfologia
- També usa solucions formals.
Gramàtica: sintaxi
- Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades.
- Absència gairebé absoluta d’anacoluts i frases inacabades.
- Ordre més estable.
- El·lipsis menys freqüents.
Gramàtica: lèxic
- Tendència a usar lèxic marcat formalment.
- Freqüència alta de mots específics.
- Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
- Tendència a usar mots precisos.
- Absència de tics lingüístics o mots paràsits.
- Tendència a eliminar els mots crossa.
- Ús molt escàs d'onomatopeies.
Reflexió:
El llenguatge és una eina molt important que s'ha de potenciar des de que iniciem la nostra etapa educativa, i que ens serà molt útil en el nostre dia a dia.
Tenir un coneixement ampli del llenguatge en totes les seves vessants, ens obrirà moltes portes en el nostre futur, i ens ajudarà a potenciar les nostres competències.
Ampliació:
Com a ampliació m'agradaria posar l'exemple d'aquest blog, on a través de paraules, fotografies, presentacions o altres utilitats, estableixo una relació entre els continguts recaptats a l'aula, les meves opinions, les meves reflexions, i sobretot, la meva visió, i és gràcies al llenguatge, que en permet aquesta funció.
