La primera activitat es basa en l'elecció i exposició d'un poema d'un autor reconegut que estigui escrit en català. El poema havia de tenir una certa llargada i s'havia de presentar davant de tota la classe a través d'una exposició i memoritzant el poema.
L'altra activitat va ser llegir un llibre, concretament "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. El llibre ens marca unes pautes i unes guies de com millorar les nostres conferències, xerrades o exposicions en públic.
Els passos que ha de seguir el mestre són organitzar les seves idees, plasmant-les d'una forma sintetitzada, breu i entenedora, visionar el públic que està present a la sala, comentar d'una forma dinàmica les idees i actuar de forma natural de forma que captem l'atenció dels oients.
Reflexió:
L'activitat de la recitació ens permet reflexionar i sobretot saber exposar de forma pública un text o en aquest cas, un poema, per tal de perdre els nervis i desenvolupar amb més seguretat les nostres explicacions o exposicions.
Llegir el llibre de "Com parlar bé en públic" ens obre la ment a com millorar en aquest aspecte, com establir unes propostes que hem de desenvolupar en les nostres explicacions de cara al públic.
Recitar un poema de memòria és una tasca fàcil, i més quan és en català antic i d'una llargària massa gran, ho dic per experiència!
Ampliació:
Per a ampliar us voldria deixar amb el meu poema d'Anselm Turmeda, "L'elogi dels diners", on es pot percebre el que comentava anteriorment, la dificultat de vocabulari, i el català antic.
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat,
savi fan tornar l'home orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial
segons que n'usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners magres fan tornar gords
e tornen ledesmes los bords
si diràs "jas" a hòmens sords
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans,
moros, jueus e cristians
leixant a Déu e tots los sants
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc
e fan honor a molt badoc,
a qui diu "no" fan-li dir "oc",
vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar,
si·ls pots haver no·ls leixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
Papa de Roma.
Si vols haver bé e no dan
per advocat té Sent "Jo-ha'n".
Totes coses per ell se fan
No hay comentarios:
Publicar un comentario